Objectius d'un tractament de psicoteràpia

La Psicoteràpia és un tractament psicològic que es realitza per tractar problemes emocionals amb un psicoterapeuta. Per poder afrontar més adientment determinades situacions conflictives i recuperar les seves capacitats.

 

La solució dels problemes del moment i l’ha lliurement simptomàtic, hauran de respondre a l’inici d’un coneixement dels conflictes subjacents. La finalitat es troba en tractar el patiment per aconseguir una millor qualitat de vida.

 

Per realitzar aquesta tasca es fa servir una metodologia basada en diferents tècniques. La verbalització de sentiments, pensaments, emocions, somnis, etc.., que ajuda a saber d’un mateix i a veure-ho des d’altres perspectives, dirigides a la comprensió dels conflictes més directament lligats amb els símptomes i àrees de descompensació.

 

Del que es tracta es d’aclarir confusions, ambigüitats i desacords implícits. La clarificació d’expectatives permet tenir una determinada imatge de futur.

 

A la nostre experiència és important que a les primeres entrevistes, el pacient expressi els seus dubtes, temors, etc.. el objectius tenen a veure en saber que és el que li passa al pacient, considerar les possibilitats que sigui ajudat, la manera de com fer-ho i estructurar una relació de treball. Esbrinar la disposició i valentia del pacient per reconèixer les pròpies dificultats i el desig per superar-les.

 

Com una senyora que va manifestar que li feia por, que fer un tractament, podia implicar que la terapeuta li obligués a divorciar-se.

 

El terapeuta ajuda al pacient a conèixer els seu conflictes, mecanismes i formes d’adaptació inconscients, i a llavors, anirà posant en marxa aquest coneixement que anirà sent conscient.

 

Es pretén que el pacient adquireixi autoconeixement i reconeixement dels elements de la vida mental i emocional del subjecte.. Augmenti la comprensió de si mateix, de tal manera que pugui fer servir més lliurement les seves aptituds i recursos per manegar la realitat que l’envolta i satisfer les seves necessitats afectives i socials.

 

Un tractament amb èxit ha de donar lloc a una modificació manifestada per uns aspectes determinats, com ara: ajustament de les aspiracions a les possibilitats de la persona i a la realitat; capacitat de conduir-se amb prevenció dels afectes allunyats de la conducta; facilitació de la relació amb els demés; abandonament de les actituds conformistes o destructives; conciliació entre les forces creadores i les forces conservadores.

 

La meta ha de ser que el pacient aprengui a pensar i dialogar amb si mateix, sense recorre a enganyar-se per evitar el patiment que pot comportar el descobriment de la veritat i li sigui possible, per tant, connectar amb la seva realitat interna.

 

La persona adquireix la capacitat de continuar, autònomament, l’aprenentatge que ha iniciat amb l’ajuda de la terapeuta, a fi que s’apropi a la seva realitat més íntima i tingui accés al seu Self autèntic.