LES EMOCIONS DE LA DONA EMBARAÇADA

 

HI HA RELACIÓ ENTRE LES EMOCIONS I LES MANIFESTACIONS DEL COS?

La maternitat no és només un procés biològic, també és una crisi psicològica, durant la qual es reactiven els conflictes infantils, que posa a prova la maduresa emocional de la dona, la seva identitat i la relació viscuda amb la seva mare. Promou que la dona es posi en contacte amb les emocions, les quals es manifesten intenses i contradictòries.

La identificació amb la mare té influència en el desenvolupament de l’embaràs. Quan les filles han tingut mares poc temoroses, manifesten menys angoixa. Les dones que han tingut mares que es queixaven de dolors i pors, acostumen a presentar manifestacions similars.

Des del començament de la gestació, l’estat d’ànim de la dona tendeix a manifestar hipersensibilitat que es mostra tant a nivell físic mitjançant els sentits com a nivell psicològic per les manifestacions emocionals. Hi ha una correspondència entre els processos mentals i les manifestacions somàtiques.

Coderch ens diu que: ”La maternitat, possiblement, sigui la situació humana on més interrelació existeix entre el que és psíquic i el que és somàtic, amb recíproca reverberació entre un i altre aspecte.”

Durant l’embaràs  els processos psíquics es mobilitzen i generen manifestacions somàtiques. Són bastant freqüents, sobre tot en el curs dels primers mesos, els següents símptomes: vertigen, nàusees, palpitacions, vòmits,…. .

Cada trimestre de la gestació es troba marcat per unes característiques determinades:  El primer predomina la sensació d’excitació i ansietat, les preocupacions es troben al voltant de la por d’avortament i la salut del fetus. El segon hi ha la percepció dels moviments fetals, la qual cosa incrementa el sentit de realitat al voltant de la gestació, la preocupació es focalitza en el bon creixement del nadó i la por a les malformacions i al tercer la preocupació té més a veure amb la salut del bebé i la responsabilitat com a mare. Hi ha un desig per fer realitat el naixement del fill però al mateix temps hi ha por al part.

 

Encara que les alteracions psicosomàtiques siguin freqüents durant la gestació, la transformació psicobiològica que implica l’embaràs pot determinar la desaparició dels trastorns que hagin aparegut.

Els antecedents històrics de la dona i el context en el que es troba influeixen en les emocions que  apareixen. Les oscil·lacions d’humor corresponen també al procés d’adaptació a una nova realitat, que genera ansietats, inseguretats i inquietuds. Hi ha reaccions d’ajustament a la situació transitòria mitjançant: labilitat, pessimisme, preocupació per la salut i apareixen les queixes somàtiques. També hi ha sentiments de tristesa per la pèrdua de l’estat anterior, la independència i l’atractiu personal i al mateix temps hi ha una tendència a elevar l’autoestima de la dona que viu l’embaràs como un guany. La gestació comporta molts canvis, tot és més intens per la dona, il·lusions i també angoixes. Experimenta ambivalència degut a la riquesa de sentiments que emergeixen i això provoca una sensació de desconcert. 

 

Helene Deutsch descriu com es presenta un estat d’introversió que es manifesta mitjançant una actitud abstreta i sentir son. Explica aquest fenomen com una desviació de les energies psíquiques que s’enfocaven a l’exterior, cap a l’interior de la gràvida. Aquesta introversió pot angoixar a la dona embarassada per no sentir-se interessada per les activitats quotidianes i el seu interès s’hagi enfocat cap el fill que espera, però això també és necessari per realitzar aquest procés d’adaptació que s’ha senyalat.

 

El que s’ha descrit fins ara, en principi és transitori, es troba supeditat al desenvolupament de l’embaràs, és freqüent i evoluciona durant el temps de gestació. També representa una oportunitat de creixement psicològic per la dona, s’ha de tenir present que la gestació pot afavorir una maduració psicològica.

 

Encara que, quan la simptomatologia que manifesta la dona interfereix l’adaptació al seu estat i la hipersensibilitat és tan intensa que arriba a ser patiment, és possible que sigui necessària una intervenció psicoterapèutica. Aquesta intervenció també s’ha de entendre com  una tasca preventiva pel nounat, degut que afavorirà que la mare es trobi en millors condicions per ocupar-se d’ell.

 

RESUM:

Durant l’embaràs, la dona viu una crisi psicològica que es pot exterioritzar mitjançant els estats d’ànims o per manifestacions del cos.

Aquesta crisi representa una oportunitat de creixement psicològic, la dona pot sortir enfortida, però també pot passar, que no sigui així i necessiti ajut psicoterapèutic.

 

NEUS GARCIA GUERRA

Psicòloga clínica