Confinament i l'ànim deprimit

El Covid-19 està tenint un gran impacte a la població. La gran quantitat de contagis, morts i pèrdues econòmiques genera sentir que es viu amb la possibilitat imminent que s’esdevingui algun mal.

Apareix la preocupació. ¿què passarà? ¿quin futur ens espera? ¿com ens afectarà tot això?

La incertesa, l’ansietat i la por es fan espai.

Les epidèmies impliquen components emocionals, es posa en perill l’equilibri emocional.

Sabem que els trastorns més freqüents en els sobrevivents són els episodis depressius i ansiosos. Es aquests moments, que portem 20 dies de confinament, als supermercats s’esgota el llevat per fer pastissos.

Això te a veure amb que els dolços estimulen la secreció d’endorfines i serotonina que se’ls i diu “hormones de la felicitat”. Són aliments que et generen un benestar ràpid, lligat a la tendència de la societat actual a cercar plaer instantani, encara que te un efecte rebot, que genera cansament. Els dolços s’associen a la necessitat d’emparament, d’amor. Els pastissos rememoren als bons records de la infantesa.

Però també pot haver molt de patiment amb subjectes que aquesta pandèmia ha posat en perill el seu equilibri o seudo-equilibri emocional.

Com la persona que vivia accelerada, hiperactiva, amb la intolerància a no estar ocupada, rendint, sentint que es vàlida i útil per les coses que fa, sense temps per aturar-se a pensar, conducta tapadora d’aspectes depressius.

Ara pot sentir malestar, buit, sentiment de desemparament, com que es destapa allò tant temut. Vivim en un mon que fomenta amagar el que és desagradable.

La pèrdua del lloc de treball provoca inseguretat, incertesa i por.

Aquestes persones que vivien amb una depressió oculta i tapada per una activitat frenètica a la feina. Si no tenen feina, es trobaran vora el precipici.

Ja es va descriure un cop passada la grip espanyola de 1918, que el que va dificultar més aixecar de nou el país va ser l’estat deprimit.

Es necessari fer servir la capacitat de pensar, tenint en compte el patrimoni personal que es te. El que pot permetre mirar cap endavant i cercar un camí que condueixi a objectius realistes. Exercici essencial per ajudar a les persones que pateixen aquest trastorn a causa que la situació que vivim pot dificultar la diferenciació de la realitat i l’estat de pànic que es pot estar patint.

Quan ens veiem obligats a viure aïllats, sobretot, els individus que viuen sols, pot ser, una vivència de patiment.

Schopenhauer, filòsof alemany, ens diu que la persona quan viu en soledat troba els seus propis pensaments i la seva pròpia imaginació i hi ha la possibilitat de trobar-se amb pensaments torturadors.

Quan estem sols, estem amb l’acompanyament que ens donem nosaltres mateixos. En funció de l’acompanyament que em doni, tindré millor o pitjor qualitat de vida. Si tendeixo a culpar-me, a sentir-me víctima de la situació que visc, com si no pogués fer res per modificar el malestar.

Caldrà ajuda psicoterapèutica per aconseguir trobar una forma d’acompanyar-se que condueixi cap el benestar.