Resiliencia

Resiliència

Fer front a les adversitats de la vida

A la vida és freqüent viure moments d’infortuni que comporti patiment o pèrdues importants

Mentre experimenten aquestes vivències, les podem sentir com insuportables o amb incapacitat de superar-les. Encara que hi ha persones que cerquen la manera de sobreposar-se i troben una sortida que els hi permet refer la seva vida. A aquesta actitud li diem resiliència.

La resiliència és la capacitat de fer front a les adversitats de la vida, transformar el dolor en força motora per superar-se i sortir enfortit . Una persona resilient compren que és l’arquitecte del seu propi benestar i el seu propi destí. Al mig de tota dificultat, sempre, hi ha una oportunitat.

El mot prové del llatí “resilio”. Descriu la capacitat que tenen determinats materials, com les boles elàstiques, per amortigüar impactes, per durs que siguin i tornar al seu estat inicial.

Aquest concepte utilitzat en el món de la física, el va aplicar el psiquiatra Michael Rutter (1972) a les ciències socials. És la capacitat de sobreposar-se a un estímul advers. 

Aquesta capacitat es troba a tota persona. La tasca és desenvolupar aquesta capacitat amb actitud i fermesa. És una cosa que tots podem aconseguir al llarg de la vida.

Hi ha persones que són resilients perquè han tingut en els seus pares o en algú proper un model de resiliència a seguir, mentre que altres han trobat el camí per si soles. Les persones resilients no neixen, es fan, la qual cosa significa que han hagut de lluitar contra situacions desfavorables o que han experimentat vivències de desgràcia o fracàs i no s’han donat per vençudes.

Per practicar la resiliència és necessari conèixer les pròpies capacitats i dificultats. És imprescindible ser conscient de que disposo, per tirar endavant, per intentar aconseguir els objectius.

Que tinc, amb que em puc recolzar i també saber amb que no hi compto. S’imposa la necessitat de ser realistes amb nosaltres mateixos. Si et conėixes, conèixes la teva realitat com a persona.

La creativitat és una bona companya per a transformar el que no serveix en uan cosa diferent, fins i tot maca. Elaborar un projecte per allunyar el passat. Aquest allunyament es fa possible amb mecanismes de defensa, costosos però necessaris.

L’aïllament, separar el record de l’afecte.

La fugida endavant, vigilar perquè no es repeteixi l’angoixa.

Intelectualització, el pensament domina l’emoció.

La creatividad té a veure amb la necessitat d’exterioritzar emocions, experiències, pensaments, etc.

Per fer-ho cal mirar a dins d’un mateix i plasmar a l’exterior, el que, fins a les hores no es veía. Un pont entre el mon intern i el que es plasma a l’exterior, d’aquesta forma es va trobant una altre mirada. L’obra artística és una transformación del mon intern en el exterior.