Aflicció causada per la mort d’una persona estimada.

Encara que entenem el dol com alguna cosa que va més enllà d’un mal psíquic o una aflicció. Suposa un desafiament cap a la pròpia estructura psíquica de la persona. Desenvolupa una resposta emocional, genera un procés per elaborar la pèrdua, procés del pensament mitjançant el qual hom construeix les idees o els conceptes.

El dol suposa una elaboració psíquica, malgrat ser dolorós, és indispensable. Es poden distingir 5 etapes:

1.- Negació

      No es pot acceptar el que ha passat, és massa dur i dolorós. A vegades sembla que la persona estigui bé, es freqüent sentir que es troba molt sencer, però en realitat el que passa és que encara no pot connectar amb les emocions que li genera la pèrdua.

2.- Ràbia

     Un cop reconeguda la realitat, apareix la ràbia. És una fase que és freqüent atribuir la culpa de la pèrdua a algun factor.

3.- Negociació

     Etapa que la culpa es dirigeix cap un mateix, apareixen recriminacions del que podria haver fet i no vaig fer, el que pot donar voltas de forma torturadora.

Fins que s’arriba a que la realitat és que la persona s’ha anat i no tornarà.

4.- Depressió

     Es començar a assumir de forma definitiva la realitat i això genera tristesa i desesperança.

5.- Acceptació

     Dirigeix a un estat de calma, s’accepta com una cosa que forma part de la realitat de la vida.

Si la persona tolera viure el malestar que suposa acceptar la pèrdua, començarà el procés de dol. L’elaboració significa posar-se en contacte amb el buit que ha deixat la mancança, valorar la seva importància i suportar el patiment i frustració que comporta.

El subjecte es trobarà poc disponible per afrontar els esdeveniments de la vida. L’ésser estimat perdut continua al nostre psiquisme amb una gran presència. Gradualment hi haurà una adaptació a la vida sense la presència de la persona perduda.